ca
ca

Notícies

X Campionat d’Espanya Milla Urbana en Ruta Master

Dilluns, 16 d'Abril de 2018

X Campionat d’Espanya Milla Urbana i allí hi era un Xafatolls

 

Crònica del Josep Ramon Sanahuja de la seva participació al Xè Campionat d'Espanya Milla Urbana en Ruta Master celebrat auqest passat dissabte 14 d'abril a Breña Baja -La Palma-

 

Es lleva el gran dia, l’esperava fa tants mesos que no m’ho crec. 6 mesos des de que vaig decidir que aquest seria l’objectiu de l’any. Un sol esplèndid premonitori del dia que m’espera.

Per fer broma, se’m passa pel cap que tinc una gran avantatja sobre la resta de corredors, no em cal escalfar gaire, encara vaig a 185 ppm del “cangueli” de l’avió d’ahir (li tinc pànic).

Ens criden a càmera de requeriments, on et tanquen en un recinte del qual ja no pots sortir. Vaig veient els meus rivals i sovint m’asusto veient que tenen un físic imponent i que estan tots fibrats com si es dediquessin professionalment al running. Penso amb ma filla, que sempre em diu per tranquil•litzar-me que d’altres vegades n’he guanyat d’altres que semblaven molt més forts. Algú diu que falten 2 atletes que no s’han presentat, això fa que el cor em vagi encara més ràpid perquè jo no conec a cap d’ells.

Arriba el moment, es dóna la sortida i el cap intenta anul•lar aquelles sensacions que sovint passen pel cap i et diuen que no tens prou força (em dic a mi mateix que vas sobrat de força i que sortirà bé si o si, sens dubte és causat pels nervis). A pocs metres de la sortia intueixo que ningú vol agafar la responsabilitat de encapçalar la cursa, tots mirant-nos entre nosaltres intentant reconèixer qui son els que has vist per internet que tenen millor marca que tu (perquè ho hem fet tots, i tant!).

No penso mirar el rellotge perquè no perdré ni 1 mil•lèsima de segon en fer-ho, però anem lents, massa lents!!. En les marques dels altres he vist que n’hi ha 2 de bons en 800m, és per això que no em puc permetre portar la cursa tant lenta fins als 800m perquè sinó els estic afavorint a ells. Tampoc podia tirar des del inici, perquè n’hi ha 2 que als 3.000m tenen molt millor marca que jo. És per això què ara als 400m de la sortida (on hem passejat gairebé) em poso a tirar de valent, canvio de cop i com un amic em va dir un dia “els poso a tots en fila índia”. No em penso girar, només miraré endavant. Tota la 2a volta complerta i segueixo tirant el 1r, intueixo que ara els de 800m son els que poden canviar i posar-se a tirar fort, tot esperant que això no passi escolto a un mite com el Juan Carlos Higuero està dient per megafonia “el catalan Josep Ramon Sanahuja de los Xafatolls va en cabeza” (pell de gallina al escoltar-lo) accelero ja a la penúltima marxa que em queda (si és que me’n queda alguna). Passa tota la 3a volta (ja portem 1200m) i segueixo 1r. Ara sí, just a falta de 400m em passa un atleta, intento seguir-lo 2 metres darrera, em passa un altre i falten només 200 m per meta, ja no queda res a dins, només queda aquell orgull propi on et veus al podi somiat. Arriba el gir final, on queden només 80 metres em separen de meta, tinc un darrera que em vol agafar i apreta les dents, no sé si és de la meva categoria o d’un altra perquè correm 2 categories juntes (la seva gent és al públic i l’animen tot cridant-li que m’avanci) ja estic al límit tirant d’aquell orgull i faig últim esforç, em giro i veig que no m’agafarà i entro a meta amb els braços oberts, per fi, aconseguit i em poso a plorar com un nen petit.

Per tot això, MOLTES GRÀCIES A TOTA LA FAMÍLIA DELS XAFATOLLS, NOVAMENT HE POGUT COMPETIR AQUESTA VEGADA EN UNS CAMPIONATS D’ESPANYA AMB LA SAMARRETA D’AQUESTA GRAN FAMÍLIA (un somni fet realitat).

Molts ànims i força running !

Josep Ramon Sanahuja

Xafatolls, més que un club, una colla d'amics.

Apretant les dents mentre anava 1r

 


Un somni fet realitat

 



Molt gran el Juan Carlos Higuero